ElClub de Lecturaestà format per pares, mares i mestres de l’escola amb ganes de llegir i compartir bons moments, juntament amb el Josep Soldevila (mestre jubilat) que dinamitza l’activitat. Ens trobem cada primer divendres de mes, de manera presencial a la biblioteca o virtualment a través del bloc, per comentar i compartir opinions dels llibres que hem seleccionat prèviament.
divendres, 10 d’abril del 2015
Les dones de la Principal (Lluís Llach)
Durant aquest mes d'abril llegirem:
Les dones de la Principal
de
Lluís Llach
La trobada d'aquest llibre serà el 8 de maig a les 15:15h a la biblioteca de l'escola.
Tot i que ara mateix no m'és possible acostar-me pel club de lectura, encara he tingut unes estones lliures per poder tastar i gaudir el llibre d'aquest mes.
La història m'ha sorprès enormement. Des del principi i fins a la meitat m'ha encuriosit tota la trama que l'autor va teixint al voltant del misteri que va presentant de mica en mica i que et va atrapant en diverses històries entrellaçades que podríem centrar en la de la Senyora (1936-1940) explicant també la època anterior, la de la Vella i la posterior, que seria l'actual i que és on s'explica tot el viscut anteriorment. Es nota molt l'interés personal de l'autor per tractar temes com la música (molt de fons, com el piano com a «personatge» central), el món del vi i el tractament de l'homosexualitat i el masclisme a la societat de la primera meitat del segle XX. També altres temes importants que apareixen són les relacions entre les diferents classes socials, la lluita de poders, el fet de viure en un poble petit i tot el què comporta («el poble» com a ens actua d'alguna manera com el cor grec, fent de comparsa de la història principal i condicionant-la fortament), etc.
A partir de la meitat del llibre, els esdeveniments es desencadenen i potser és quan ja realment es comencen a posar les cartes sobre la taula, quan el poder actua com a tal, quan realment tothom resta al seu lloc i es lliura la partida d'escacs. És molt interessant veure com cadascú actua des de la seva posició, sense traspassar les línies marcades, amb els tres poders clarament diferenciats: l'autoritat militar, la eclesiàstica i el poder econòmic encarnat en La Principal.
A partir d'aquesta meitat, personalment, no he pogut deixar el llibre fins al final. Tenia clar qui havia comés el crim o, com a mínim, qui l'havia propiciat, però la història et deixa en una tensió pels esdeveniments i per les lluites de poder que no et deixa acabar-la fins al final. Entremig, encara hi ha temps per les reflexions sobre què està bé, què esta malament, la suposada modernitat actual respecte el què es vivia 70 anys abans en un poble tancat, etc. Està clar que hi ha un rerefons important que traspua per damunt de la història i que et fa situar en el context per comprendre els fets succeïts i que et fa reflexionar sobre una època que no hauríem d'haver viscut, però que cal entendre per poder situar cada personatge en el seu lloc i poder interpretar les seves accions en el context adequat.
La novel·la m'ha provocat moltes sensacions diferents: per una banda hi ha el rerefons històric que et fa observar de quina manera es vivien les situacions en aquella època, tant el què es veia com el què passava per dins dels personatges que havien de representar el seu paper, però també hi ha moments més distesos amb tocs de comèdia i, per sobre de tot, una ironia que fa riure al lector, però també fa més suportable la vida que els ha tocat viure als protagonistes. Un llibre interessant, entretingut i una lectura realment recomanable.
Comparteixo totalment l'opinió del Gerard. A mi també m'ha agradat, tant la història com l'estil amb que ens l'explica l'autor. Però he de dir que el final del llibre em va semblar una mica precipitat, com si hagués d'acabar-lo correcuita. Personalment trobo interessant la manera com en Lluís Llach tracta i ens apropa a alguns temes: la vida rural, l'homosexualitat, el poder, la política... Però si comparo els dos llibres que ha escrit i n'he de triar un, em quedo amb "Memòria d'uns ulls pintats".
Unanimitat total, el llibre va entusiasmar. Vàrem passar bona part de la trobada parlant-ne les excel·lències, apart d'analitzar els temes i els personatges, d'aquest el que ens va seduir va ser l'Úrsula. Ens va tenir la sensació de precipitació al final. Les persones que havien llegit els dos llibres es van decantar per aquest.
.jpg)
Benvolgudes i benvolguts,
ResponEliminaTot i que ara mateix no m'és possible acostar-me pel club de lectura, encara he tingut unes estones lliures per poder tastar i gaudir el llibre d'aquest mes.
La història m'ha sorprès enormement. Des del principi i fins a la meitat m'ha encuriosit tota la trama que l'autor va teixint al voltant del misteri que va presentant de mica en mica i que et va atrapant en diverses històries entrellaçades que podríem centrar en la de la Senyora (1936-1940) explicant també la època anterior, la de la Vella i la posterior, que seria l'actual i que és on s'explica tot el viscut anteriorment. Es nota molt l'interés personal de l'autor per tractar temes com la música (molt de fons, com el piano com a «personatge» central), el món del vi i el tractament de l'homosexualitat i el masclisme a la societat de la primera meitat del segle XX. També altres temes importants que apareixen són les relacions entre les diferents classes socials, la lluita de poders, el fet de viure en un poble petit i tot el què comporta («el poble» com a ens actua d'alguna manera com el cor grec, fent de comparsa de la història principal i condicionant-la fortament), etc.
A partir de la meitat del llibre, els esdeveniments es desencadenen i potser és quan ja realment es comencen a posar les cartes sobre la taula, quan el poder actua com a tal, quan realment tothom resta al seu lloc i es lliura la partida d'escacs. És molt interessant veure com cadascú actua des de la seva posició, sense traspassar les línies marcades, amb els tres poders clarament diferenciats: l'autoritat militar, la eclesiàstica i el poder econòmic encarnat en La Principal.
A partir d'aquesta meitat, personalment, no he pogut deixar el llibre fins al final. Tenia clar qui havia comés el crim o, com a mínim, qui l'havia propiciat, però la història et deixa en una tensió pels esdeveniments i per les lluites de poder que no et deixa acabar-la fins al final. Entremig, encara hi ha temps per les reflexions sobre què està bé, què esta malament, la suposada modernitat actual respecte el què es vivia 70 anys abans en un poble tancat, etc. Està clar que hi ha un rerefons important que traspua per damunt de la història i que et fa situar en el context per comprendre els fets succeïts i que et fa reflexionar sobre una època que no hauríem d'haver viscut, però que cal entendre per poder situar cada personatge en el seu lloc i poder interpretar les seves accions en el context adequat.
La novel·la m'ha provocat moltes sensacions diferents: per una banda hi ha el rerefons històric que et fa observar de quina manera es vivien les situacions en aquella època, tant el què es veia com el què passava per dins dels personatges que havien de representar el seu paper, però també hi ha moments més distesos amb tocs de comèdia i, per sobre de tot, una ironia que fa riure al lector, però també fa més suportable la vida que els ha tocat viure als protagonistes. Un llibre interessant, entretingut i una lectura realment recomanable.
Gerard Pla
Comparteixo totalment l'opinió del Gerard.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat, tant la història com l'estil amb que ens l'explica l'autor. Però he de dir que el final del llibre em va semblar una mica precipitat, com si hagués d'acabar-lo correcuita.
Personalment trobo interessant la manera com en Lluís Llach tracta i ens apropa a alguns temes: la vida rural, l'homosexualitat, el poder, la política...
Però si comparo els dos llibres que ha escrit i n'he de triar un, em quedo amb "Memòria d'uns ulls pintats".
Hola a tothom!!
ResponEliminaUnanimitat total, el llibre va entusiasmar.
Vàrem passar bona part de la trobada parlant-ne les excel·lències, apart d'analitzar els temes i els personatges, d'aquest el que ens va seduir va ser l'Úrsula.
Ens va tenir la sensació de precipitació al final.
Les persones que havien llegit els dos llibres es van decantar per aquest.
CLUB DE LECTURA